talons1

Estudis recents afirmen que les dones pateixen fins a quatre vegades més lesions i problemes als peus que els homes degut ,és clar, a l’ús de sabates de taló. I com més alta i estreta és la sabata pitjor.

Quan recolzem el peu al terra totalment nu, la part del davant (els metatarsians) suporten el 43% del pes del cos en cada passa que fem , mentre que la part més posterior suporta el 57% del pes restant.

Quan augmentem 4cm la part posterior del peu es canvien els percentatges, és a dir, la part davantera suporta el 57% del pes i la part de darrera el 43%. Si elevem el taló fins als 10cm el pes del cos cau quasi totalment a la part davantera del peu. Aquest  desequilibri en la distribució del pes fa que, com és lògic, es modifiqui la postura general del cos fent que la primera articulació afectada sigui el turmell, augmentant el risc de patir un esquinç fins a tres vegades més respecte el recolzament normal del peu.

Per altra banda,  la part posterior de la cama ha de contrarestar el desplaçament del cos endavant contraent excessivament la musculatura d’aquesta zona provocant contractures i molèsties als bessons. Els genolls també pateixen, ja que com hem dit, la musculatura de la part posterior de la cama augmenta la tensió en un 30% sobre aquesta articulació provocant la flexió que ha de ser compensada per un treball forçat del quàdriceps. Tots aquests canvis també afecten l’articulació del maluc incrementant la curvatura lumbar podent donar dolor a aquesta zona. Així doncs, tot el cos en general es veu modificat i obligat a corregir la postura per compensar aquest “desequilibri” de manera que des del turmell fins a les cervicals totes les articulacions se’n ressenten.

Conseqüències més comunes

Neuroma de Morton: L’excés de pressió sobre la punta del peu (allà on comencen els dits) comprimeix els nervis plantars provocant-li una inflamació, fibrosi i disminució del reg sanguini, perquè ens entenguem; hi haurà formigueig, dolor, cremor que empitjorarà en caminar. El Neuroma de Morton pot aparèixer en tots els dits dels peu però és més comú al 3r i  el 4rt. A més de l’alçada, com més estret és la punta de la sabata més possibilitats d’aparèixer aquesta complicació.

‘Hallux Valgus‘: (Juanetes en castellà, Galindons en català). És la desviació del dit gros del peu cap a dins, que pot arribar a enfilar-se sobre del 2n dit, amb la conseqüent alteració de l’articulació i la prominència del cap del 1r metatarsià. Les sabates estretes predisposen la seva aparició que comporta dolor, irritació, inflamació i, en alguns casos, processos infecciosos. Si hi ha una predisposició genètica el millor és no utilitzar sabates de taló.

Sesamoiditis: Els sesamoideus són dos petits ossets rodons que es troben sota del cap del metatarsià del dit gros. Tenen una important funció en la fase d’enlairament del peu. La tensió excessiva pot originar la seva inflamació o fins i tot la fractura.

Dits en martell: Encorbament d’algun dit del peu en forma d’arc secundari a una mecànica inadequada del peu. A més del dolor també apareixen callositats sobre la protuberància formada.

Inestabilitat de turmell: Esquinços i microtraumatismes repetitius són les amenaces més comunes amb l’ús de taló.

Inflamació del tendó d’Aquiles: Un ús continuat dels talons altera la tensió del tendó Aquil·li. Degut als talons, la longitud del tendó s’escurça, fins al punt que quan es vol caminar a peu pla pot resultar dolorós. Alternar un calçat i l’altre pot provocar “tendinitis” que és força dolorós i pot arribar a trencar-se.

Artrosi de genoll:  Molts estudis relacionen l’ús de talons alts amb l’aparició d’aquesta patologia que és dues vegades més freqüent en dones que en homes. Es dóna per la pressió en les superfícies articulars del genoll. El desgast dels cartílags i l’os és un procés llarg i silent. Quan la persona experimenta els primers símptomes ja és massa tard perquè no hi ha manera de recuperar el teixit danyat.

Talons2

Aina Vila, fisioterapeuta núm. col. 6524