Si començo a mirar les històries clíniques dels residents, la gran majoria d’ells estan diagnosticats d’ARTROSI, en totes les seves variants i articulacions imaginables. L’artrosi és un problema degeneratiu que es caracteritza pel desgast del cartílag articular, això afavoreix la mala alineació de les articulacions afectades, dificultant la mobilitat. En una artrosi avançada, el fregament acaba realitzant-se directament entre els dos ossos en comptes de mitigar-lo mitjançant el cartílag.

A vegades, la fricció entre els dos ossos fa soroll, com si hi hagués sorra dins l’articulació, que és més o menys el que succeeix. El desgast fa que l’os es vagi erosionant, trencant-se en petits fragments, i en moure l’articulació i passar per una zona que no hi ha cartílag crea aquesta sensació de “sorreta” intraarticular que no ens ha d’espantar. Cal però, diferenciar-ho d’un “cruixit” que es dóna per altres motius.

crosystem-artite-artrosi-sportivo

Es pot donar el cas que el “cruixit” sigui secundari a una fractura, el dolor associat però serà major al soroll que es pugui apreciar. Cal insistir que en la majoria de casos l’espetec és completament inofensiu, com quan sonen els nusets o els genolls en ajupir-nos.

El soroll dels nusets o genolls es deu a una diferència de pressions a l’interior de l’articulació. Dins d’aquesta existeixen gasos (oxigen, nitrogen i diòxid de carboni) dissolts en el líquid sinovial (lubricant natural que nodreix el cartílag, entre altres funcions). En forçar l’articulació fent un moviment determinat, l’espai entre els dos ossos augmenta provocant  que els gasos dissolts surtin creant una explosió de bombolles de gas, i això és el que sentim. Es creu també, que els lligaments i els tendons que envolten l’articulació hi estan implicats (això està en estudi).

Per últim dir que, l’any 2009 es va entregar el Nobel de Medicina a en Donald L. Unger per un estudi en el que es va fer “espetegar” els nusets només de la seva mà esquerre durant 60 anys i el resultat va ser un deteriorament molt semblant al de la seva mà dreta.

Així que no cal patir quan ens fem “petar” els dits, no quedarem desllorigats!

Aina Vila, fisioterapeuta núm. col. 6524