• osteoporosiEl dolor que sento als malucs (cadera en castellà) es deu a l’osteoporosi que em van detectar a l’examen de densitometria.

MITE: Aquesta malaltia és silenciosa, no provoca dolor. El que fa mal és la fractura. L’osteoporosi és un factor de risc que augment la probabilitat de fracturar-se. Es pot comparar amb tenir colesterol (no dolorós) i el possible infart de miocardi (sí dolorós).

  • Em van diagnosticar osteoporosi amb la densitometria, em puc “trencar” amb qualsevol impacte per petit que sigui.

MITE:  El risc de fractura depèn de molts factors. Els més importants són; la intensitat del traumatisme i la qualitat de l’os. En aquest últim factor no només influeix la densitat òssia, sinó també la plasticitat (la densitometria només valora la densitat). Si pensem en un terratrèmol sabem que les parets han de tenir una densitat adequada i a més, han de tenir la capacitat d’entrar en joc amb el moviment, una paret massa rígida també es trenca.

  • El consum crònic de corticoides, el baix pes i la falta d’estrògens afavoreixen el desenvolupament de l’osteoporosi.

VERITAT: Per aquest motiu es dóna més en dones grans, ja que la menopausa reflexa l’inici fisiològic (natural) de la disminució de la funció ovàrica, donat que els ovaris són els grans productors d’estrogen.

  • L’osteoporosi només la pateixen les dones.

MITE: És cert que és més freqüent en dones, els homes majors de 70 anys també poden presentar-la.

  • Les fractures més freqüents per osteoporosi són: canells, columna i maluc (pelvis i fèmur).

VERITAT: Són més habituals en aquestes zones per una combinació de factors, com el tipus d’os de cada un dels sectors i el tipus de caiguda que  es té en diferents edats. Les persones grans solen caure més sovint de costat, sobre el maluc, no endavant recolzant-se a les mans.

  • L’osteoporosi només es deu a l’edat i la falta d’estrògens.

MITE: Com ja s’ha esmentat l’edat i la menopausa són factors de risc molt importants per desenvolupar-la, hi ha factors genètics i també malalties endocrinològiques, metabòliques , nutricionals i neoplàsiques (càncer) que poden ser causa d’osteoporosi, com l’hipo i hipertiroïdisme, l’anorèxia nerviosa i el mieloma múltiple, entre altres.

  • La densitat mineral òssia disminueix després dels 35 anys.

VERITAT: És així en la dona, els homes estan més protegits per diversos motius: ells arriben al màxim punt de creixement amb un pic de massa òssia major que el de les dones, la pèrdua d’os s’inicia més tard i la disminució d’andrògens (hormones masculines) és més tardana, lenta i paulatina que la pèrdua d’estrògens en la dona.

  • El consum de calç amb vitamina D ajuda a millorar la densitat mineral òssia.

VERITAT: En la nostra cultura la font més important de calç és la llet i derivats, i la millor manera d’adquirir Vitamina D és a través de la síntesi que es produeix a la pell en exposar-se al sol. Una opció còmode són els suplements vitamínics. Però un al dia és insuficient per cobrir els requeriments d’aquestes dues substàncies, de tal manera que s’haurien de prendre dues càpsules al dia o combinar una amb mig litre de llet (o equivalent).

Aina Vila, fisioterapeuta núm. col. 6524