Un dubte molt freqüent de tota persona que, a causa d’una lesió, ha de caminar amb bastó o crosses és saber com regular bé l’alçada. A l’hora de fer-les servir no distingirem una ajuda tècnica de l’altra, és el mateix procediment.
Caminar amb dues crosses o bastons ( fase inicial de la lesió, sense recolzar la cama afectada), per exemple quan s’ha patit una fractura. La norma per regular l’alçada de l’empunyadura és que aquesta ha de quedar situada aproximadament a l’alçada del trocànter major del maluc, m’explico; si ens posem les mans a les butxaques dels pantalons, notarem als laterals del maluc una zona arrodonida (com una bola), això és la part més superior del fèmur i és on ha de quedar el mànec de la crossa o bastó. Si ens queda per sota caminarem inclinats endavant, i si ens queda per sobre haurem de flexionar el colzes de manera que els braços no treballen correctament i ens cansarem més aviat acabant amb dolor d’espatlles. A l’hora de caminar cal que el peu de la cama afectada quedi un pèl elevat (per no tocar a terra, clar), així doncs cal : que el peu que sí que recolza, porti un calçat còmode, ferm i que no tingui la sola baixa (no confondre amb taló alt!).
Caminar amb dues crosses o bastons (amb recolzament parcial de la cama afectada), per exemple en el cas d’un esquinç de turmell o lesió de maluc o genoll en fase de recuperació. Les crosses afavoriran un caminar més “normal”, els peus es van alternant per caminar, tocant el terra amb el peu de la cama afectada. Les crosses ajudaran a suportar el pes del cos. El caminar ha de ser el més normal possible sense saltets ni anar a la “pota coixa”.
Caminar amb una crossa o bastó per una fase ja ben avançada de la curació, on les crosses ja comencen a fer nosa però la cama lesionada encara no pot suportar el pes complet de cos. El dubte es dóna en saber amb quina mà utilitzar la crossa. Molts pensen que s’ha de dur al costat afectat, doncs no, no hem de fer servir la crossa com si volguéssim suplir la cama afectada sinó que ha d’ajudar-la, per tant s’ha de portar al costat contrari de la cama amb la lesió. Quan caminem els braços es mouen al contrari de les cames, de manera que quan avancem el peu dret amb ell ho fa el braç esquerre, així doncs, quan avancem el peu de la lesió ens assegurem que el bastó també haurà avançat i repartirà el pes del cos entre la cama i el braç del bastó.
Pujar i baixar escales amb crosses: Per pujar sempre amb la cama sana i per baixar sempre amb la cama afectada (sempre i quan ja podem recolzar-nos-hi , clar ).
PUJAR = BONA
BAIXAR = DOLENTA
Per pujar:
- Situar-nos ben a prop de l’esglaó. Les crosses han d’estar al mateix nivell que nosaltres.
- Recolzar el pes a les crosses, assegurant-nos que estan ben fermes.
- Posar el peu sà al graó superior.
- Estirar la cama sana i pujar els bastons i la cama lesionada a la vegada.
Els moviments han de ser pausats, per a poder descansar d’un graó a l’altre, ferms i segurs això sí. Si no notem seguretat deixem una crossa i ens agafem al passamà, llavors però, ens farà falta algú que ens porti la crossa que no utilitzem.
Per baixar:
- Col·locar les crosses al graó inferior.
- Recolzar el pes a les crosses, ben segurs i ferms.
- Baixar el peu lesionat al graó inferior .
- Baixar el peu sà.
Perquè es fa així? En pujar primer la cama sana podem veure que és la que fa més força i és la que carrega tot el pes del cos empenyent-lo cap amunt. És per això que ha de començar primer. En baixar passa el mateix: la cama sana carrega tot el pes mentre el cos descendeix i la cama afectada es troba estesa i sense fer quasi cap esforç.
No resulta fàcil utilitzar aquestes ajudes tècniques i la majoria de vegades no ens ensenyen a fer-les servir, espero que aquests consells us siguin d’utilitat.
Ei, no us desitjo cap mal eh! Molt millor si no els heu de tenir presents!
Aina Vila, fisioterapeuta núm. col. 6524
Comentaris