CONCEPTE

La disfàgia és la dificultat per empassar o deglutir els aliments o begudes; no és una malaltia, sinó un símptoma. El procés secundari a la disfàgia és el deteriorament de la deglució, que es defineix com el funcionament anormal del mecanisme de deglució, associat amb el dèficit de l’estructura o funció, oral o faríngia.

És un dels grans síndromes geriàtrics com a conseqüència de la seva alta prevalença que se situa entre un 7 i 22% en la gent gran; en malalts d’Alzheimer augmenta fins a 84%.

Cal assenyalar que alhora és un símptoma freqüent en pacients amb malalties neurodegeneratives, que pot tenir conseqüències greus, ja que pot ser la causa de deshidratació,  pèrdua de pes,  desnutrició, infeccions o pneumònies. La disfàgia s’associa amb freqüència a greus complicacions nutricionals i elevada prevalença de broncoaspiració i pneumònies aspiratives.

 

DIAGNÒSTIC

Per a realitzar un bon diagnòstic, es comença realitzant una recollida de signes clínics entre els que destaquen: negació a menjar certs aliments, tos en la ingesta, necessitat  de fragmentar el bolus, odinofàgia, etc. Un cop detectats es confirma la seva presència i gravetat mitjançant algun mètode diagnòstic instrumental i/o clínic.

En els casos de disfàgia és convenient adaptar l’alimentació i modificar les textures dels aliments amb el texturitzador  i/o els líquids (gelatina o espessidor).

Les mesures dietètiques desenvolupen un paper primordial i han de ser individualitzades a cada cas i adaptades en el moment d’evolució de la malaltia. S’ha de tenir en compte la capacitat de deglutir de la persona segons sigui la disfàgia a líquids, sòlids, mixta o dobles textures. A més l’adaptació de la textura dels líquids (nèctar, mel o púding), és un altre dels pilars fonamentals de la dieta ja que la dificultat per a la ingesta de líquids encapçala les alteracions de la deglució.

Pel que fa a la utilització d’espessidors, per adaptar la textura dels líquids, cal tenir en compte que precisen de cert temps per adaptar-se al líquid. Amb el pas del temps, augmenta la viscositat.

 

RECOMANACIONS

Des d’infermeria , es donen una sèrie de recomanacions generals a l’hora de donar aliments:

– Menjar assegut amb el cos i el cap rectes (en angle de 90ª) i els braços recolzats.

– Evitar que la persona estigui lateralitzada. S’ha de procurar una postura còmode.

– Col·locar-se al mateix nivell per evitar que la persona aixequi el cap.

– Facilitar al màxim que els àpats es realitzin en un ambient tranquil, sense preses ni distraccions.

– Evitar parlar o riure mentre es menja.

– Deixar temps per mastegar i empassar, vigilant que no quedi aliment en la boca entre cullerada i cullerada.

– Evitar allitar a la persona immediatament després dels àpats.

– Netejar bé la boca després de cada àpat per assegurar que no quedin restes de menjar. Una mala higiene oral, combinada amb la disfàgia pot afavorir una pneumònia per aspiració.

– No s’ha d’alimentar en cap cas per via oral amb xeringues ja que pot provocar aspiracions, i a més, es perden els efectes beneficiosos d’utilitzar la cullera, ja que  la pressió que s’exerceix sobre la llengua serveix d’estímul per a la deglució.

– Evitar aliments de risc: espines, grumosos , aliments de consistència mixta (combinat de líquid i sòlid).

TEXTURITZADOR

El Robot Coupe o texturitzador, és una eina molt eficaç per millorar l’alimentació en les persones amb disfàgia.

Texturitzar els aliments ajuda a millorar l’estat nutricional de les persones amb disfàgia. Permet donar als aliments una consistència segura i atractiva per les persones. A diferència de les dietes triturades que poden resultar monòtones i avorrides .

Les persones amb disfàgia poden degustar els mateixos plats que la dieta basal: macarrons a la bolonyesa, llenties estofades, truita… i el sabor és el mateix.  A més a més, es conserven les mateixes propietats nutritives i a nivell visual i de textura resulta més atractiu que el túrmix, doncs preserva millor el gust.

 

 

Anna Camps i Judit Moya

INFERMERES