EL MÈTODE AFFOLTER, UNA EINA DE TREBALL CONJUNTA 
 
El mètode Affolter és un model basat en l’observació de la conducta i les respostes que ofereix 
el pacient. 
 
Els humans, reben tota informació, ja sigui externa com interna, a través dels sentits (olfacte, 
gust, oïda, tacte, la cinestèsia i la percepció del moviment). La informació enviada pels sentits 
és rebuda i interpretada a través del Sistema Nerviós Central (SNC). 
En el moment que hi ha una lesió a nivell neurològic, la recepció d’aquests estímuls es veu 
alterada, podent ser de forma desfragmentada i/o no comprendre’s correctament, això fa que 
el Sistema Nerviós hagi de compensar-se per intentar suplir aquesta problemàtica. 
 
En el mètode Affolter es busca dirigir l’atenció cap al sentit afectat, intentant reduir el “soroll” 
o la interrupció que poden generar els altres sentits, sempre i quan no hi hagi una afectació en 
la resta de sentits que sigui rellevant pel pacient. Un clar exemple de sentits que fan “soroll” o 
interrompien un altre, és quan alhora d’aparcar el cotxe es baixa la música de la ràdio, ja que el 
sentit visual no s’ha de veure afectat per l’auditiu.  
Quan una persona està sana i no s’observa afectat per cap alteració neurològica els canvis de 
modalitat es realitzen de forma automàtica i inconscient, una persona amb afectació 
neurològica aquests canvis automàtics de modalitat es veuen afectats o necessiten més temps 
per passar d’un a l’altre. 
 
La base del mètode Affolter és construir i/o oferir experiències que interaccionin amb el medi a 
través de la modalitat tàctil generant l’atenció en aquesta modalitat a través de la interacció 
amb el pacient, l’activitat a treballar i el seu entorn, amb finalitat de buscar un aprenentatge. 
 
Centrant-ho al col·lectiu amb el que treballem, la intenció del professional es crear possibilitats 
perquè la persona atesa generi una resposta mitjançant la seva interacció amb l’entorn. 
Aquestes activitats poden ser de la vida diària, com alimentació, vestir,… 
 
Es podria aplicar en un resident que presenti agitació motora i impossibilitat en la marxa 
(depenent amb CR), que manté l’autonomia en l’alimentació però els estímuls visuals i auditius 
limiten aquesta autonomia. 
En aquest cas, la seva taula es troba al mig del menjador. 
 
Per tal de centrar correctament l’atenció en l’acció del moviment en l’alimentació i mantenir 
aquesta autonomia, s’haurien de reduir els estímuls externs i reestructurar la seva atenció en 
l’acció que s’ha de realitzar. Movent la taula i al resident al costat o davant d’una paret (zona de 
baixos estímuls), baixant el màxim els reposa braços de la CR, per tal de poder accedir 
correctament a la taula.  
El reduir els estímuls externs el terapeuta es col·loca redera els resident i posant la mà 
completament sobre la seva el guia en l’acció de l’alimentació.  
Sempre s’ha de recordar que es parla i s’explica el que es treballa abans i després de l’acció, 
mai durant aquesta. 
 
 
 
Eva Arnaus – Terapeuta Ocupacional 
Teresa Subirà - Fisioterapeuta