Tota persona té dret a posar límits a qualsevol actuació que s’efectuï sobre un mateix o a demanar una actuació determinada, quan es prefereix abans que cap altra. Tothom té dret a anticipar aquesta voluntat perquè es tingui en compte quan, arribat el moment, no es pugui expressar o defensar directament i personalment.

En aquest context, s’inscriu la idea de les voluntats anticipades: com a ocasió per continuar exercint l’autodeterminació personal en moments de pèrdua del control de decisió, en què es vol que els propis valors o indicacions hi siguin presents i es respectin.

Què és el  DVA Document de Voluntats anticipades?

El document de Voluntats Anticipades (DVA) o també anomenat Testament Vital és el document mitjançant el qual una persona, major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, fa constar  les instruccions sobre els tractaments, les atencions mèdiques i  les cures  que desitja  rebre  o rebutjar quan es trobi en circumstàncies que no li permetin expressar la seva voluntat. Aquestes instruccions poden ser més concretes, sobretot si es coneixen les possibilitats evolutives d’una determinada malaltia, o bé més vagues i generals.

Així doncs, mentre es tingui la capacitat per decidir i comunicar-se, el personal sanitari tindrà en compte el que se li digui personalment, no allò que s’hagi escrit al DVA. El DVA només serà vàlid en cas que no et puguis expressar o no siguis capaç de decidir.

També preveu la possibilitat de nomenar una persona representant. Aquest últim punt és important, tant per ajudar a interpretar i defensar l’acompliment d’aquestes instruccions, així com per prendre decisions que no s’hi preveuen. El representant, familiar o una altra persona, és l’interlocutor vàlid amb els professionals, i ha de conèixer, per tant, els valors i desitjos de la persona a la qual representa.

Contingut recomanable d’un DVA:

Si bé el contingut del document de voluntats anticipades és lliure i depèn essencialment de la singularitat de la persona que l’elabora, a la pràctica es poden recomanar unes parts bàsiques:

  • L’expressió de principis i criteris personals que han d’orientar les decisions en l’àmbit sanitari. Encara que sigui poc concreta, pot servir de manera preventiva i genèrica quan no hi ha una previsió d’una malaltia i, per tant, de possibles intervencions o tractaments mèdics. Per exemple: la vida sense possibilitats futures de relació amb els altres no té prou sentit per a mi.
  • Les situacions sanitàries concretes en què voleu que es tinguin en compte les instruccions referents a l’acceptació o al rebuig de determinats tractaments mèdics. Normalment és més senzill expressar aquestes voluntats quan es té informació sobre l’evolució probable d’una malaltia, amb previsions més clares i amb un millor coneixement de les conseqüències de la decisió. Per exemple, si tenim coneixement de patir un procés neurològic degeneratiu.
  • Instruccions i límits en les situacions previstes, és a dir, l’especificació dels procediments i tractaments que desitjaríeu o rebutjaríeu en cas de trobar-vos en situació d’incapacitat permanent. Per exemple, es pot sol·licitar una sedació quan la mort sigui molt propera, per tal d’evitar el sofriment de veure’s morir. I es poden rebutjar actuacions que es creuen inútils en aquestes situacions, com ara: intervencions quirúrgiques o mesures de suport vital (respirador artificial, vies d’alimentació per sonda o reanimació cardiopulmonar).
  • El representant és la persona que es nomena perquè actuï com a interlocutora vàlida i necessària amb el metge o l’equip sanitari, quan la persona atorgant no pugui expressar la seva pròpia voluntat. Aquesta possibilitat és tan útil que és recomanable un DVA encara que sigui tan sols per nomenar la persona representant. Per exemple, a vegades es vol que el representant sigui la persona amb qui actualment es comparteix la vida o alguna idea en comú, abans que no pas els familiars.
  • Al DVA també es poden especificar altres consideracions, com ara la voluntat de fer donació d’òrgans, desitjos sobre l’entorn on ser atès (domicili, hospital, etc.), desig de rebre o no assistència religiosa, rebuig a què es practiqui una autòpsia, decisió de donar el cos a la investigació científica o decisions relacionades amb l’enterrament o la incineració, entre d’altres.

Validació del document:

Es pot  validar en una  notaria o davant de tres testimonis que donen fe de la nostra capacitat mental  i que fem  el document voluntàriament.

Els testimonis han de ser majors d’edat, tenir plena capacitat d’obrar i, com a mínim, dos d’ells no han de tenir relació de parentiu fins a segon grau ni vinculació patrimonial amb l’atorgant. Atesa la seva funció de garantia, convé que els testimonis puguin actuar amb plena independència.

La persona que fa un document de voluntats anticipades és en principi qui ha de portar-lo al metge responsable; no obstant això, en cas d’incapacitat de fet del malalt, la seva família o la persona que hagi escollit com a representant poden també fer-ho.

És aconsellable que el document es porti també al centre sanitari on habitualment és atès el pacient, perquè s’inscrigui en la seva història clínica i es pugui tenir en compte quan arribi el cas.

Renovació o eliminació.

El document, com a voluntat expressada, no té caducitat. La renovació, però, és aconsellable: es pot fer per canviar de parer, per reafirmar una voluntat expressada fa temps, o bé per ampliar-lo i adequar-lo millor a situacions posteriors més ben conegudes. També s’aconsella actualitzar el document periòdicament.

El DVA es pot revocar i deixar sense efecte en qualsevol moment per la sola voluntat de l’atorgant, i s’aconsella que això també es faci per escrit. Qualsevol canvi o renovació s’ha de fer amb els requisits de validesa que ja hem vist.

Quin són els avantatges del DVA?

  • Augmenta el coneixement. Si la persona ha estat informada adequadament per fer-lo, adquirirà un millor coneixement de la seva malaltia i, a la vegada, propiciarà una reflexió sobre els valors que vol defensar.
  • Millora la relació clínica, ja que el professional i el malalt sabran més l’un de l’altre, i podran consensuar les actuacions i els límits que cal respectar.
  • Possibilita la bona interpretació dels desitjos de la persona, ja que, o bé els haurà expressat explícitament, haurà dictat les preferències i els valors en què es basa, o bé haurà nomenat una persona que sap el que vol.
  • Permet una planificació anticipada de l’atenció sanitària i, en conseqüència, facilita la presa de decisions terapèutiques, ja que s’ha fet l’esforç de preveure situacions possibles.
  • Reforça la bona pràctica mèdica, ja que aquesta implica comptar amb la voluntat del pacient i la seva participació en la planificació anticipada de l’atenció. Aquesta participació es recull al DVA.
  • Evita l’aplicació de procediments no desitjats.
  • Disminueix el risc de decisions errònies en facilitar la definició d’objectiu consensuat i, per tant, la d’inutilitat (futilitat) d’actuacions que no hi condueixen.
  • Ajuda a descarregar la família i les persones properes del tràngol que suposa haver de prendre decisions difícils relacionades amb la salut del pacient i dels possibles sentiments de culpa que se’n deriven.
  • Aporta seguretat ètica i jurídica tant al ciutadà que l’atorga, com al professional sanitari que el té en compte i l’aplica.

Hi ha alguns models orientatius per tal d’ajudar a redactar el DVA (DMD, Departament de Salut, instituts de Bioètica) , també a la DMD (Associació Dret a Morir Dignament)  hi ha voluntaris que ajuden a redactar aquests documents, o també el personal de serveis socials del teu CAP.

A la pàgina Web d’aquesta entitat (https://dmd.cat/index.php/es/) podeu trobar els exemples de DVA esmentats anteriorment.  Com també El model orientatiu del Comitè de Bioètica de Catalunya i del Departament de Salut per fer un DVA es pot trobar a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/voluntats2.pdf.

 

Aina Alarcón, Anna Camps i Judit Moya – Infermeria