QUÈ ÉS SNOEZELEN?

Snoezelen és una contracció en holandès de dues paraules “Snuffelen” i “doezelen” que signifiquen quelcom com “olorar” i “dormitar o relaxar-se”.

El concepte es va crear a Holanda cap als anys 70 per Ad Verheul i Jan Hulsegge. Principalment anava destinat a las persones amb una discapacitat severa per oferir-los unes activitats de lleure plaents i agradables per al seu benefici, simplement per a gaudir d´experiències agradables.

El concepte Senoezelen es refereix a una manera fer, una filosofia de treball, de mirar cap a la persona per tal de proporcionar-li una millor qualitat de vida i benestar. Es proporciona un entorn especialment dissenyat , com una sala Snoezelen o, si no se’n disposa, adaptar l´entorn per oferir un espai agradable, amb l´objectiu de procurar benestar, relaxació i contacte amb l´entorn. Es una atenció centrada en la relació.

Actualment Snoezelen és una pràctica contrastada científicament. S´han fet molts estudis d’investigació en els quals es determina que:

– Millora les connexions neuronals.

– Augmenta els estats de relaxació.

– Millora la relació amb la persona cuidadora o referent.

– Disminueix els episodis d´agressivitat i d´alt estrès i conductes estereotipades.

– Reducció de contencions mecàniques i farmacològiques.

– Disminució de conductes apàtiques i depressives.

– Millora el nivell d´atenció i comunicació.

– Increment del benestar emocional.

– Connecta amb la realitat, amb l´entorn.

– Crea una atmosfera agradable.

– Ofereix una alternativa a les relacions entre usuari i família.

– Incrementa el nivell de satisfacció laboral en el personal cuidador – menys estrès.

Així, doncs, és una intervenció destinada a proporcionar, a las persones estímuls sensorials que facilitin aquesta sensació de benestar a partir d ´estimular o relaxar, segons els objectius. Aquesta estimulació sensorial consisteix en qualsevol entrada d´informació al sistema nerviós mitjançant els diferents sentits, per tal de potenciar les capacitats de les persones i la seva percepció de l’entorn. La seva finalitat és aconseguir la interacció amb l´usuari, amb el medi, així com establir-hi vies de comunicació efectives. La teràpia d´estimulació sensorial pot anar dirigida a qualsevol tipus de població, des d´un nadó a una persona gran, però especialment a persones que pateixen una diversitat funcional.

Aquests canals d´entrada d´informació sensorial seran, doncs, a través del:

– Camp Visual                                     – Gust

– Tacte /propioceptiu                        – Olfacte

– Camp Auditiu                                   – Vestibular (equilibri/orientació)

També està relacionat amb l´estimulació basal: són 3 aspectes a tenir en compte: somàtica, vibratòria i vestibular. Aquí és on, a la persona li podem oferir la consciència del seu cos i de la seva respiració. A nivell basal podem arribar a persones amb un deteriorament profund, i fins i tot en estat terminal.

En una sala Snoezelen hi ha diversos elements per crear aquests espais, principalment hi podem trobar:

  • Una columna de bombolles amb miralls.
  • Un llit d´aigua amb temperatura càlida i vibració que es transmet per la música.
  • Piscina de pilotes.
  • Butaca o puf .
  • Projector d´oli o altres que poden projectar estels.
  • Pantalla per a projectar-hi imatges triades i apropiades per a cada persona.
  • Panells tàctils.
  • Torres de so que canvien de color i volum segons el so que rep.
  • Fibra óptica.
  • Materials diversos per a treballar : textures, olors, mantes de propiocepció, elements amb temperatura càlida o freda…..etc.

Dintre d’aquesta filosofia, hi ha també el concepte Snoezelen 24 hores, perquè, no només es pot aplicar a una sessió d´estimulació sensorial, és important valorar l´estat de la persona des que es desperta fins que va a dormir: vestir-se, higiene, alimentació,….Aquestes activitats de la vida diària es poden adaptar segons el seu perfil o estat sensorial i quelcom que li resulti estressant o angoixant per fer-ho més agradable i aquí és bàsica la relació amb la persona de referència, cuidador/a o familiar. Com és la comunicació verbal i no verbal, com és l´apropament, la postura i l’entorn.

Quant a les persones amb una demència mes o menys avançada, on es detecta una apatia, ansietat, agressivitat, agitació…,gràcies a la intervenció amb l´estimulació sensorial, cada cop van adquirint un major evidència científica sobre els efectes positius. Es pot treballar l´atenció, la memòria, la comunicació i millorar  l´estat emocional.

 

LA IMPORTÀNCIA DE L´ESTIMULACIÓ SENSORIAL

Des que érem a la panxa de la mare fins que morim, estem rodejats d´estímuls, colors, llums, sorolls, olors, gustos, experiències tàctils diverses. Tots tenim un «perfil sensorial», es a dir, la forma que tenim d´interpretar la informació que ens rodeja a través del nostre sistema nerviós; per tant produïm una resposta adaptant-nos a l´entorn. Aquestes sensacions ens arriben pels nostres òrgans o canals sensorials, com he mencionat anteriorment.

A tots ens agrada sentir-nos en un entorn agradable, sensorialment parlant, a casa; a l´exterior, amb una llum agradable, una música que ens agradi i ens transmeti emocions, un bon menjar, estar asseguts o estirats en un lloc confortable,… Això ens repercuteix en el nostre estat d´humor quan estem a gust amb nosaltres mateixos.

La majoria de la gent tenim la capacitat de regular i controlar la informació sensorial que rebem. A vegades ens podem sentir irritables sense saber ben bé perquè i potser sentim un mal d´esquena o tenim fred o calor o hi ha molta llum o sorolls desagradables, les persones amb un deteriorament neurològic, els pot afectar tota aquesta informació perquè pot haver-hi distorsió en una entrada sensorial i no saber com interpretar-la i tenir hipersensibilitat o hiposensibilitat. A persones molt dependents i amb grans dificultats de comunicació, a través de l´estimulació sensorial podem saber què els agrada o què els resulta desagradable.

També és important tenir en compte que el cervell té capacitat per canviar i adaptar-se constantment: això és la neuroplasticitat, que permet que les neurones es regenerin. Les rutines són bones, però rebre nous inputs, noves sensacions,… Això és bo perquè hi hagi aquesta neuroplasticitat, és a dir, nous aprenentatges, noves respostes, tot plegat es pot aconseguir amb l’estimulació sensorial.

Actualment la intervenció Snoezelen està oberta a tothom, però molt especialment on s´ha aplicat més és a persones amb problemes d´aprenentatge i discapacitat intel·lectual, persones grans i amb alguna demència, amb malaltia mental, amb dolor crònic, amb malaltia terminal, en atenció precoç – hospitals materno-infantils, d’altres – ara a escoles bressol/infantils on hi ha racons multisensorials i jardins sensorials.

Les persones cuidadores, siguin professionals o familiars, també poden rebre sessions Snoezelen relaxants per obtenir un benestar emocional i ajudar a disminuir estats d´angoixa o d’estrès.

Imagen1

                                Aquesta és una imatge d´una sala convencional, per tenir una idea. 

Glòria Bigas Casals