És important saber si conducta i comportament són el mateix, en què es diferencien i sobretot de què serveix conèixer què és cadascuna?
Se’ns dubte és important diferenciar aquests dos conceptes, per poder donar resposta a moltes situacions.
La conducta es defineix com la manera de comportar-se d’una persona en una situació determinada o general. A partir de les seves creences, experiències, cultura…
La conducta d’una persona no deixa de ser un patró. Una forma de ser.
El comportament és la manifestació de la conducta en funció del moment, l’espai i un entorn social determinat.
Així doncs podem dir que la conducta és primer que el comportament, tot i que la conducta moltes vegades és el resultat d’una seqüència de comportaments propis o del nostre entorn.
La conducta té:
- un component fisiològic ,que seria el què sento.
- Un component cognitiu, que seria el què penso.
- Un component motriu , que seria el què faig.
Aquests tres components són part de nosaltres, de manera que en cada situació actuarem, tindrem un comportament determinat, en funció d’aquesta manera de ser, però també en funció de la situació en què ens trobem.
Un exemple molt clar l’hem viscut tots amb la pandèmia.
Si al 2019 ens haguessin dit que ens estaríem tancats a casa 2 mesos, molts de nosaltres hauríem contestat que impossible, perquè som molts actius i necessitem fer moltes coses, altres dirien que encantats de la vida, estar a casa sense fer res, altres que la casa els cauria a sobre, o que es tornarien bojos….
Tot això són models apresos per la nostra història, són models de conducta.
El canvi quan va arribar la pandèmia i ens vam haver de quedar a casa, tots ho vam fer. Tots vam tenir el mateix model de comportament. Un factor concret, la covid-19 ens va obligar a quedar-nos a casa.
El que cadascú va fer i com va viure el confinament, va ser diferent a partir dels patrons de conducta individuals.
Per aquest motiu, davant d’una mateixa situació les persones actuem diferent, tenim comportaments diferents. I fins i tot una mateixa persona en funció de la situació actua diferent.
Tot això ens porta a parlar de conductes adequades o inadequades. Seran unes o altres en funció de la situació, de la cultura i creences de cada persona. Per això és bàsic no jutjar o valorar una conducta sense conèixer la situació.
Diferent és quan els professionals parlen de trastorns de conducta.
Es defineix trastorn de conducta (TC) com un trastorn del comportament que s’inicia durant la infantesa o l’adolescència i que es manifesta amb problemes d’autocontrol conductual amb violació dels drets d’altres persones o de normes socials fonamentals. Aquests trastorns no necessàriament han d’anar lligats a una situació concreta . Moltes vegades han de ser tractats amb medicació i teràpies conductuals.
Els trastorns del comportament no van lligats a l’edat d’aparició. Tots en algun moment de la nostra vida poder tenir un trastorn de comportament. Podem trobar trastorns de comportament deguts a:
- L’estrès
- Post traumàtic
- Associat a una malaltia com pot ser una demència, una malaltia mental o una malaltia física invalidant.
Moltes vegades hem sentit: és que a cop calent, o si ho hagués pensat abans hauria fet diferent… aquestes són respostes habituals a comportaments inadequats.
Un mateix pot fer un treball individual per conèixer-se i aprendre a detectar en quines situacions el nostre comportament no és el que voldríem. Què ens porta a actuar d’una manera determinada:
- Com ens sentim. Por, rebuig, impotència, excitació…
- Què pensem: és just, és injust, no hi ha dret, jo puc fer-ho…
- Què fem: actuem, no actuem, fugim, agredim…
Però què passa quan l’altra persona no pot fer aquest treball intern degut a alguna malaltia?
Els altres, sobretot les persones més properes que coneixem a la persona i sabem com actuaria si no patís aquesta malaltia, podem ajudar a través de l’anticipació.
L’anticipació és una eina molt efectiva davant els trastorns del comportament. Saber què sentim, pensar perquè aquella persona pot actuar d’aquella manera i decidir què fem davant aquesta situació ens poden ajudar a entendre el comportament de l’altre i a evitar situacions que poden portar a un conflicte.
Un cop arribat aquí, hem d’assumir que és impossible controlar totes les situacions per actuar d’una manera “adequada”.
Comentaris